| ©
PETA |
|
|
| |
EL CONTINGUT D'AQUESTA SECCIÓ POT FERIR LA SEVA SENSIBILITAT
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Darrere de la llana negra i arrissada que al tacte sembla «seda líquida» hi ha tot un escorxador que es duu per davant a milers de fetus, perquè és d'anyells no nats d'on s'extreuen les cobejades pells. I el pròxim hivern, segons apunten les recents desfilades de Milà i París, la pell d'astracan tornarà a ser la gran reina de l'abric. Estaria vostè però amatent a cobrir-se amb ella de saber que cada peça requereix el sacrifici de 30 fetus? Encara que és una pràctica mil·lenària a Àsia Central, la denúncia arriba ara de la mà de la Societat Humanitària d'EEUU, que va filmar aquestes cruels imatges en una granja uzbeka. I perquè fetus? Perquè si l'animal neix, en pocs dies el seu pèl perd el cobejat rínxol i el seu valor caue. Preguntat per CRONICA, Rick Swain, autor del documental, es reafirma en la seva denúncia, nega l'acusació de muntatge (la hi fan pelleters d'EEUU, Europa i el Govern uzbek) i arremet contra l'alta costura i la seva clientela. Fa tres anys qui es va plantar contra aquesta animalada va ser la dissenyadora Stella McCartney a l'acusar Madonna, ara ex-amiga, de lluir un abric d'astracan procedent de fetus. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fonts:
Respect for Animals / HSUS Traducció: Fundación Altarriba |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Durant anys, la indústria pelletera ha dit al món que la pell d'ovella karakul, també anomenada astracan, era un simple subproducte d'animals de consum de carn. També han insistit que la majoria de les pells (les obtingudes de fetus d'anyell d'una manera repulsiva) provenien d'avortaments naturals i espontanis de les ovelles. Per a qui hagi escoltat durant anys tals explicacions, no serà una sorpresa saber el resultat de la investigació de la Humane Society of the United States (HSUS), que demostra que la realitat és una mica diferent.
Uzbekistan és l'àrea originària del karakul, encara que també es troben a Àsia Central, Afganistan i Namíbia. Les ovelles karakul poden reproduir-se al llarg de tot l'any, i la inseminació artificial s'aplica per a seleccionar el color. La data i l'hora exactes d'aquesta inseminació s'anoten amb tota cura per a determinar el moment precís en el qual l'ovella anirà a l'escorxador per a extreure-li la seva última cria. Les pells del be arriben a un preu gens menyspreable, són però les dels fetus les que baten rècords, i costen gairebé el doble que les altres. Avui dia, la pell de karakul està molt sol·licitada i és d'ús habitual en la indústria de la moda.
L'ovella té entre 3 i 5 cries al llarg de la seva vida, que li treuen d'una forma aterridora, quan ni poden sostenir-se en peus, als pocs dies de néixer, per a matar-los. Segons investigacions independents, la raça karakul posseeix un fort instint de ramat, i les femelles són mares molt protectores, sempre pendents dels seus nadons, així que podem imaginar la terrible angoixa que s'apodera d'elles quan els arrabassen als seus fills. Després de matar-los, els bebés són espellats, i la resta del seu cos senzillament es llença: és fals per complet que la seva pell sigui un subproducte de la indústria càrnia. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
No et serà fàcil llegir la descripció que fem a continuació dels testimonis de la HSUS, de primera mà, sobre la mort de la femella prenyada. El final de l'ovella, en el seu últim embaràs, és atroç. L'arrosseguen a la sala de sacrifici, l'enderroquen al sòl, la posen de cap per amunt i a continuació li tallen el coll, sense atordiment previ: li fan un primer tall molt profund per a després decapitar-la. Uns minuts més tard,
posen el cos sense cap en un tauler: es percep un moviment vigorós
dintre de l'úter, del fetus lluitant per sobreviure. Quan aquest
moviment per fi es deté, posen uns grillós al cadàver
de la mare, la pengen i l'espellen. Acabada aquesta operació, obren
l'úter d'altre tall i treuen el fetus, mort o agonitzant. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La investigació de la HSUS, els detalls de la qual va emetre la NBC, revelen que són els capritxos de la indústria pelletera els que dicten aquesta mort de les ovelles i fetus karakul, premiant la teixidura, el color i la lluentor de les pells. Com hem explicat abans, la pell del fetus de -15 dies és més suau que la del de -5. De la mateixa forma, la del nadó de 5 hores és millor que la de 3 dies, i per això s'incrementa el seu valor en el mercat. La indústria pelletera nega que es mati a les ovelles adultes pels seus fetus, i pregunta per quina raó un granger d'aquests hauria de matar un animal per a obtenir una sola pell. Resposta: perquè hi ha molts diners en joc. Un abric d'anyell karakul costa com a molt uns 10.000 euros, mentre que el fetus pot arribar a més de 20.000 euros. Tot que a principis dels 90 va disminuir el seu ús, aquest tipus de pell sembla que torna a interessar. Dissenyadors tan coneguts mundialment com Ralph Lauren i Karl Lagerfeld l'estan utilitzant en les seves creacions. Per ells i per altres com ells, la cria de karakul segueix a Afganistan, Turkmenistan i altres països d'Àsia Central, provocant la mort setmanal de milers d'ovelles i dels seus fetus de la forma que hem descrit. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cada any, la indústria de la moda utilitza uns 4.000.000 de pells d'anyell, però com hi ha moltes femelles prenyades que també moren, la taxa de mortalitat és molt més elevada.
La mort d'aquests animals de granja és tan cruel, grotesca i inexcusable com la de la resta dels que moren per la seva pell. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fundación Altarriba: Pau
Claris 87 - 08010 Barcelona | Teléfono (+34) 93 412 00 73 | altarriba@altarriba.org
© 2003 - 2005 Fundación Altarriba, Amigos de los Animales