El Patronat de la Fundació Altarriba ha nomenat Eva M. Ruiz directora de la nostra entitat, substituint en aquest càrrec a Luis Luque, qui venia ocupant-lo des de 1998, i que continuarà lligat a nosaltres com a apoderat i assumint una nova responsabilitat com a membre del Patronat. El relleu en la direcció de Fundació Altarriba estava previst des de fa diversos mesos.

Eva M. Ruiz es va incorporar a la Fundació Altarriba al gener de 2008 com a directora-adjunta, procedent del món empresarial, on exercia com cap de vendes en una multinacional del sector immobiliari. Casada i amb 31 anys, també formen part de la seva família Thais i Coto, dos gossos, i Sandy, una fura. Luis Luque, de 69 anys, que també procedia del món empresarial, tenia 58 anys quan va decidir dedicar-se de forma exclusiva a la defensa dels animals i durant aquests anys ha estat, junt amb Gloria Casas, presidenta del Patronat i fundadora de la nostra entitat, el principal impulsor de les activitats desenvolupades.

La Fundació Altarriba emprèn en aquest nova etapa un procés de renovació i de canvis, també ja previst, amb l'objectiu d'afermar el nostre futur en la difícil tasca de defensar i protegir els animals. Altarriba, que desenvolupa programes tant educatius com d'atenció directa a animals, compta a més amb un Comitè d'Honor de composició internacional, integrat per personalitats notables en diferents disciplines, entre les quals es conten premis Nobel, científics, empresaris, intel·lectuals i esportistes.

Amb una economia que es nodreix fonamentalment dels socis (en l'actualitat 5.500) i que és deficitària, el nostre major repte en la pròxima etapa és arribar a la sostenibilitat amb els recursos propis, fet que probablement ens durà a plantejar alguns ajustos en la nostra activitat.

La Comissió Europea ha decidit el 23 de juliol donar un pas a favor de les foques que, sense ser definitiu, és molt important en garantir "que no es trobaran en el mercat europeu productes derivats de foques sacrificades i espellades amb procediments que provoquin dolor, angoixa i sofriment".

El passat desembre, la UE va encarregar un informe a la EFSA per a solucionar la diferència d'opinions entre el Govern de Canadà, que considera la caça "responsable, sostenible i bé regulada", a més de "humana", en paraules de la seva Ministra de Pesca Loyola Hearn, i la de la Protect Seals Network, en la qual està integrada Fundació Altarriba, i grups independents, que la considerem cruel, inhumana, i dirigida per i per al mercat de la moda. Els resultats de l'informe donen la raó als grups animalistas i independents, i la Comissió ha obrat en conseqüència. Segons la EFSA, "les foques poden ser sacrificades ràpida i eficaçment mitjançant diversos mètodes sense provocar dolor, angoixa i sofriment evitables, però existeixen proves que demostren que no sempre es procedeix a un sacrifici efectiu en la pràctica".

No podien faltar les amenaces des de Otawa, que han començat immediatament, i que pretenen portar la discussió al tema de la caça en general, buscant suports on no els hi donaran. La UE, mitjançant Stavros Dimas, Comissari de Medi Ambient, assegura que "manté el seu compromís de fer complir unes normes molt rigoroses de benestar animal", i entenem que aquesta decisió té molt a veure amb la opinió de la majoria dels ciutadans europeus referent a això: no volen productes de foca en el mercat, sense més matisos.

Des de Fundació Altarriba esperem que aquesta proposta, que ara ha de tramitar-se en el Parlament i el Consell d'Europa, no només superi la pressió política canadenca sinó que a més elimini l'excepció que es fa sobre els mètodes de caça, que exigirà uns certificats molt rigorosos sobre els mètodes de matança i que sempre podrien ser obviats si, com aquest any, les autoritats canadenques impedeixen l'accés de testimonis i de la premsa internacional a les zones de caça.

La Fundació Altarriba, que va iniciar fa uns mesos una campanya de signatures per a la prohibició a Espanya (que ja supera les 15.000), i que va mantenir reunions referents a això amb diversos grups parlamentaris al final de la passada legislatura, ha redirigit la campanya cap al Parlament Europeu, sol·licitant que una prohibició TOTAL dels productes de foca dintre de la UE, fet que, finalment, obligaria al Govern d'Espanya a sumar-se a la prohibició.

El Congrés dels Diputats espanyol ha reconegut, per als grans simios, el dret que no es facin experiments amb ells, que no se'ls torturi ni maltracti, que no se'ls utilitzi com producte comercial, i que es respecti la seva integritat física i el seu mitjà natural.

Certs polítics han interpretat això com un reconeixement del dret a vot i a rebre ajudes per al lloguer, per exemple, i han tret a la palestra la crisi del sector pesquer, de l'agrícola i del transport. "En un entorn polític en el qual es barregen churras amb merinas amb la condició de criticar sempre, de l'un i l'altre costat", afirma Luis Luque, director de Fundació Altarriba, "dir que no importa que s'extingeixin els goril·les perquè ha pujat el gasoli és el súmmum de la irresponsabilitat, i el més penós és que certa premsa no només difon aquest tipus de idioteces, sinó que a més acusa al moviment ecologista de poc menys que portador de la catàstrofe social i de la degradació de l'home".

En un nou i delirant episodi, Espanya s'ha anat a Brussel·les amb la banderola taurina, enarborada per l'eurodiputat Luis de Grandes (PP), per a aterrar ni més ni menys que al Parlament Europeu amb una exposició sobre les curses de braus i les seves corresponents defensa i lloança. No ens sorprèn que part de la nostra classe política, nacional i internacional, s'estigui en la bretxa taurina amb una tossuderia que ratlla en la desesperació, i els ha portat en aquest cas a muntar a Brussel·les un quiosquet de 48 hores, amb un pressupost de 180.000 euros públics que finalment sembla que s'ha anat al doble.

El que ens sorprèn, en aquest cas sí, encara que no deuria coneixent el sector, és que en una volta de rosca hagin arribat a utilitzar l'ocultisme, i fins l'engany, per a aparèixer acompanyats per eurodiputats que donessin lluentor i esplendor a la seva parada de la mort, fins al punt que, per a vergonya de tots els espanyols, un d'ells, el belga Gerard Deprez, ha considerat oportú aclarir per escrit que creu haver estat manipulat i que "lamenta sincerament que el seu nom hagi pogut ser associat a un objectiu que no desitja promocionar". I una cosa així hauria de fer pensar a qui estigui en capacitat de poder fer-lo.

Són els darrers espeternecs d'aquesta tradició indigna, que en el nostre país per més que els rebenti passa per una decadència i rebuig gairebé general, i que ara intenta salvar-se a la desesperada recorrent a Europa, encara que sigui amb enganys, com fan amb el toro.

Ens sembla lamentable l'acció d'aquesta gent que ens posa a tots colorits, i ens sembla a més un frau de qui permet que els diners públics es dissipin d'aquesta forma. Però aquí estem, vestits de grana i or, torturant per les places a costa de sacrificar consciències, ètiques i, si cal, també serveis socials.

Fundación Altarriba, Amigos de los Animales.
Barcelona, 6 de juny de 2008

El 22 de maig, vuit protectores d'animals de Catalunya i diversos particulars hem hagut de conjuminar forces, una vegada més, en socors d'un ampli grup d'animals. En aquest cas, gairebé 50 gossos que sobrevivien amb prou feines en un recinte miserable, alternant les pesades cadenes amb el lloguer per a batudes de caça. Els que tornaven vius passaven a la cadena de nou i a llepar-se les ferides com única assistència sanitària.

Fundació Altarriba s'ha fet càrrec de 15 d'aquests animals (9 adults i 6 cadells), dels quals cinc han pernoctat en les nostres oficines. Al marge de l'estat físic de total abandonament i misèria, és destacable el pànic que presenten aquests gossos, amagats sota les taules i intentant buscar buits entre els armaris. Qualsevol moviment prop d'ells suposa un gest de terror i un humil moviment de cua, en l'esperança que no els arribi un cop.

És vergonyós que la Catalunya que es predica exemplar tingui en la seva rebotiga aquests antres, consentits per la passivitat de l'Administració. En el cas concret d'aquest decomís a Lleida, tant els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya com SEPRONA de la Guàrdia Civil portaven des de l'any 2001 posant denúncies. Algú sabrà el parador d'aquestes denúncies, i si senzillament han desaparegut i perquè. En Catalunya, i en la resta de l'Estat, existeixen desenes de llocs com aquest, legals i il·legals, on els gossos estan amuntegats, malalts, aterrits, criant, ferits i desnodrits, tot esperant que un dia algú els llanci al camp a caçar. Parlem de centres de "lloguer", de "residències", i de "criaderos", l'existència de les quals coneixen les autoritats locals, i amb la connivència i protecció de les quals compten en moltes ocasions.

Quan per fi algú es decideix a intervenir de manera oficial per a rescatar els gossos, bé es traslladen a una gossera perquè els matin, bé se'ns demana la recollida a entitats de protecció animal, que hem d'actuar en bloc, i fer-hi lloc on no hi ha (i trobar diners on tampoc hi han) per a aconseguir el miracle conjunt, i de passada treure les castanyes del foc a l'Administració.

Des de Fundació Altarriba entenem que aquesta Administració, que alegrement gasta a mans plenes els diners públics en projectes de vegades difusos, hauria de destinar més mitjans humans i materials a la vigilància d'aquestes altres víctimes de la caça, que es compten per milers, i que també per milers moren en el silenci del seu infern particular.

Fundación Altarriba, Amigos de los Animales.
Barcelona, 23 de maig de 2008

Cosida a denúncies, que arribaven a la policia i als jutjats, per la seva contínua lluita durant anys en favor dels gats del carrer a Madrid, als que va defensar de manera irreductible contra uns i altres, però sobretot enfront de les autoritats, va morir Juana Navazo Jerez, i va tenir en el seu senterrament el reconeixement del seu principal opositor, el Canal d'Isabel II, que va enviar una corona que, al costat d'altres (entre elles una que simbolitzava l'agraïment dels gats), era un important gest d'admiració cap a una dona senzilla que, sense mitjans ni forces, havia exemplificat una llarga i difícil batalla en defensa d'aquests animals.

Juanita Navazo Jerez, casada i amb un fill, va morir el 2 d'abril, d'un sobtat càncer que se li va estendre ràpidament, i que va ser de fet l'única incontrolada força que va poder amb ella, sense que haguessin pogut reduir-la abans les contínues denúncies i actuacions de la policia i dels jutjats per liderar, durant anys, manifestacions en defensa dels gats de carrer per als quals demanava protecció. Nascuda en el barri madrileny de Chamberí, Juanita sobrepassava els setanta anys, però el seu aspecte vitalista li feia semblar més jove. Havia estat modistilla. En els últims temps, els assetjaments que sofria de la policia eren continus, tractant d'acoquinar-la, i encara deixa al morir diversos contenciosos en els jutjats. Els Verds, a través de l'actuació de Gloria Torres, la van recolzar en tot moment i la pròpia Fundació Altarriba va tractar en diferents circumstàncies de prestar-li suport, fins i tot enviant al seu director a Madrid, per a tractar amb els responsables del Canal d'Isabel II, de trobar una solució a l'enfrontament.

A més de la seva defensa dels gats, Juana Navazo participava en altres fronts de la lluita proteccionista, com per exemple, la defensa dels coloms o la millora del Codi Penal en favor dels animals.